TEMA 4 I 5

En aquesta entrada faré referència a la temàtica de l’ús de les TIC a les aules d’infantil, si s’aplica de manera efectiva dins d’aquesta, a l’actitud del professorat  i a les polítiques educatives.

En primer lloc, considero molt important destacar tal i com s’indica a la lectura del tema 4 “Orientaciones para la elaboración del plan de Tecnologias de la Información y Comunicación en los centros educativos”, la inclusió d’una nova competència bàsica basada en el tractament de la informació i competència digital. 

Personalment, estic molt d’acord d’incloure aquesta competència ja que vivim en la Societat de la Informació i Comunicació  i les persones necessiten aprendre a cercar informació vàlida, saber la manera d’obtenir-la, com processar-la i comunicar-la per finalment, transformar-la en coneixement. Actualment, no aprenem ni obtenim informació a partir d’una única font sinó que emprem moltes diferents, ja sigui a través de les pagines web, els hipervincles que ens adrecen a altres pàgines, etc.

Un altre tema que volia tractar és l’ús de les TIC a les aules. A nivell general, crec que les polítiques educatives actuals no donen el suficient suport als centres educatius ni al professorat per a que es dugui a terme una implementació de  les noves tecnologies d’una manera efectiva. Encara que, dins de la LOMCE i més concretament a l’article 111 si s’especifica en un dels punts que les Administracions educatives promouran l’ús d’aquestes dins de les aules.

Però centrant-me  més en el cicle d’Educació Infantil, penso que poc a poc si que es van introduint les TIC dins de les aules, per exemple, amb les pissarres digitals. Una altra manera és mitjançant la cacera del tresor tal i com explica  Jordi Adell en una de les seves lectures. Crec que aquesta activitat és molt pràctica permetent emprar les TIC i els continguts que s’han de tractar dins del currículum conjuntament i d’una manera divertida.

En aquest context, considero necessari destacar la figura dels docents dins del sistema educatiu, ja que són peces clau a l’hora d’implementar qualsevol política educativa o de generar canvis dins d’aquest. Crec que actualment,  l’administració no dóna molt de suport al professorat i penso que aquesta és una de les raons per les quals no s’utilitzen més les TIC dins de les aules. 

A més, altra de les raons és possiblement la falta de formació del professorat i la poca oferta de cursos per part de l’administració o dels centres educatius. Encara que, també hi ha docents que es resisteixen a l’ús de les noves tecnologies, ja sigui per comoditat o per no saber emprar-les correctament.

A mode de conclusió, per a que un docent pugui incloure les TIC ja sigui tant a nivell general com a les aules d’infantil, crec que influeixen diversos factors com són: el sentir-se recolzat per part de l’Administració educativa i el centre educatiu, tenir els recursos necessaris i una formació adequada. Però sobretot, tenir una actitud positiva i amb disponibilitat per aprendre, cercant noves estratègies per aplicar les noves tecnologies i treballar amb el currículum d’una manera conjunta en el dia a dia i no de manera puntual.

TEMA 2: EL MEU PLE

Bona tarda a tothom!

En aquesta segona entrada faré referència a una activitat que havíem de realitzar que consistia en elaborar el nostre propi PLE (entorn personal d’aprenentatge). Així com també, comentaré algunes reflexions relacionades amb aquesta temàtica.

En primer lloc, quan vaig saber que havíem de fer aquesta activitat hem varen sorgir molts dubtes. Per això, hem vaig llegir les diverses lectures relacionades amb aquestos temes dels autors de referència: Jordi Adell i Linda Castañeda. Aquest fet, hem va aclarir molt les idees i hem va ajudar a centrar-me en la creació del meu propi PLE.

Alguns dubtes que hem van sorgir van ser com podria fer-lo o quines són les meves eines d’aprenentatge. Mentre hem qüestionava aquestes preguntes, vaig començar a reflexionar més profundament sobre la meva manera d’aprendre i les eines que faig servir.

A mesura que anava pensant les diverses eines que faig servir en el meu aprenentatge, hem vaig donar compte que eren moltes més de les que jo pensava. A més, vaig comprendre que no només parlem d’eines sinó també d’adquisició de coneixements.

Aquest fet, hem va fer pensar en el primer any de carrera quan varem elaborar un PLE. Comparant el primer que vaig fer amb l’actual,  he pogut observar molt satisfactòriament que ha canviat i s’ha ampliat moltíssim. Hi ha eines que he deixat d’emprar i altres noves que he decidit incloure.

Respecte a l’elaboració d’aquest, només he destacat el món virtual. No obstant, és important també la presencia del món presencial en el nostre aprenentatge. Personalment, m’ha agrada fer anotacions en paper en relació als diversos temes que anem estudiant al llarg de la carrera i a la meva vida quotidiana.

Pel que fa a la creació en sí del PLE,  vaig decidir dividir-lo en 4 apartats que són els següents: per crear, per cercar informació, per organitzar i comunicar i per últim, per compartir. A més, he relacionat tots aquests apartats entre si, ja que hi ha moltes eines que es poden emprar en diferents apartats i també perquè a l’hora d’aprendre compartim informació, crea’m, comuniquem, etc. Aquest és el següent:

Algunes de les eines que penso que m’han ajudat molt en el meu procés d’aprenentatge són el bloc i youtube, encara que en diferents àmbits. La primera, el bloc, m’ha fet adonar-me de com ha estat la meva evolució personal i acadèmica al llarg d’aquestos anys de carrera i com m’ha influït en la meva vida. M’ha agrada llegir els blocs que he estat elaborant  i observar aquesta evolució.

La segona eina és youtube, ja que permet escoltar música, cercar informació, compartir-la i crear diversos vídeos. Per aquest motiu, m’ha servit de gran ajuda  en el meu aprenentatge i m’ha facilitat molt aquest procés.

Un altre aspecte que volia comentar, és el fet d’interactuar amb noves eines. M’ha fet reflexionar sobre quina és la meva actitud a l’hora de treballar per primera vegada amb un software nou. Hem sorgeixen dubtes com: serà fàcil d’emprar? o Com s’utilitza?. La meva resposta sempre és positiva, descobrint amb il·lusió i curiositat aquesta nova eina.

Per acabar, he de dir que la realització d’aquest PLE m’ha fet plantejar-me moltes coses que he anat comentant en aquesta entrada. Però, hi ha una d’elles que considero molt important i és com m’ha obert els ulls a l’hora de seguir avançant i coneixent noves eines per ampliar el meu entorn d’aprenentatge durant la meva futura docència. Penso, que les noves tecnologies són el present i el futur i per tant, hem de guiar als nostres alumnes per aquest camí.

TEMA 1: SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

Comencem un nou curs i nou bloc amb l’assignatura de “Mitjans i recursos tecnològics en el procés d’ensenyament-aprenentatge” on tractarem temes relacionats amb la societat de la informació i comunicació i també sobre les noves tecnologies.

En aquesta primera entrada faré referencia, per una banda a la societat de la informació i comunicació i per altra a quin ha estat l’impacte educatiu dins d’aquesta societat. En primer lloc, no podem començar a parlar sobre la societat de la informació i comunicació i les seves característiques sense abans definir-la breument. Segons la Únión Internacional de Telecomunicaciones: “Es una sociedaddondetodospueden crear, acceder, utilizar y compartir la información y el conocimiento para que las personas, comunidades, etc. desarrollensu potencial y mejorensucalidad de vida de manera sostenible.”

Cabero, enumera una sèrie de característiques de la societat de la informació, que ens ajuden a comprendre-la més fàcilment. Aquestes són: globalització de la economia, increment del consum i producció, l’evolució dels sistemes de producció, la flexibilització del treball i l’ inestabilitat laboral, nous sectors laborals, importància de les TIC, globalització de les mass media, americanització de la societat, principis de qualitat i rentabilitat i una concepció neoliberal.

A més, també cal destacar diferents arguments o discursos com són el mercantilista, entès com un mercat universal a l’abast de tothom; el crític-polític, que vol reorientar el desenvolupament tecnològic a uns criteris socials i polítics; el tecnocentrista, considerant les noves tecnologies com un canvi social i cultural; i per últim, l’apocalíptic on es consideren les noves tecnologies com el fi dels ideals i els valors del model de la societat.

Un autor de referència en aquest àmbit és Area, que destaca que el món de les noves tecnologies no sempre és positiu i pot tenir una cara més amable amb una sèrie d’avantatges i altra més amarga amb inconvenients. Com a coses positives, es pot dir que hi ha accés a gran quantitat i varietat d’informació, comunicació constant a nivell planetari entre les persones, una millora en l’eficàcia i la qualitat dels serveis sanitaris, financers,.. i sorgiment de noves industries i progrés econòmic. 

 

Com a inconvenients, es produeix una bretxa digital (augment de les desigualtats culturals i econòmiques), una societat tecnològicament dependent, pèrdua de la privacitat i augment del control, impacte medi ambiental, saturació d’informació (competència per gestionar tanta quantitat d’informació) i per últim, uniformisme i hegemonia cultural (globalització). 

Altre autor que cal destacar és Adell, ja  que ens parla sobre un aspecte important relacionat amb aquesta temàtica. Ell fa referència, a com han anat evolucionant les tecnologies des de l’aparició de l’escriptura fins als mitjans electrònics i la digitalització. Encara que un moment clau es va produir amb l’impremta, ja que va oferir l’oportunitat de produir textos en grans quantitats i distribuir-los ajudant així a generar una influència general a l’hora de transformar la política, l’economia i la societat. Actualment, la societat actua de propulsor per a la difusió i generalització de les noves tecnologies.

A continuació, afegiré un mapa conceptual amb els conceptes que he esmentat anteriorment i que hem elaborat totes les companyes de la classe, on es veu d’una manera molt visual.

Respecte a l’impacte educatiu de la societat de la informació i la comunicació, s’ha de dir que ha ajudat molt als educadors a veure internet com una biblioteca universal de recursos. No obstant, tanta informació no ajuda a l’hora de seleccionar-la i triar-la generant alguns problemes com poden ser desinformació per sobreinformació, ruptura amb la cultura impresa (diferents formes de publicar-la amb so, imatge i hipertext), lenta introducció de les noves tecnologies dins de les institucions educatives, noves formes d’estructures laborals i per últim, una bretxa generacional entre els joves i els adults per la utilització de les tecnologies.

 

Tota aquesta situació implica nous reptes per als ciutadans del S.XXI com és la multi alfabetització, ja que hem d’estar preparats i evolucionar per saber accedir i emprar de forma intel·ligent, crítica i ètica a la informació i comunicació mitjançant qualsevol tecnologia. 

I la meva pregunta és la següent: Com ho desenvolupem a les escoles? Pues a partir de la lectoescriptura, de la comunicació audiovisual, de les tecnologies digitals i de la informació.  Per aconseguir aquest repte és necessari  desenvolupar 4 grans àmbits d’aprenentatge: 

 

Per aquest motiu, es plantegen una sèrie de reptes en relació a les noves tecnologies digitals, ja que aquestes s’han d’integrar dins del sistema i la cultura escolar degut a la omnipresència de les tecnologies en la nostra societat i cultura. Aquesta situació, fa que sigui necessari una reestructuració en els mètodes d’ensenyament i que es produeixi un canvi de rols per a docents i alumnes. 

D’aquesta manera, els alumnes passen a tenir un paper més actiu dins l’educació i es converteixen en protagonistes del seu propi aprenentatge i els docents guiaran als alumnes durant aquest procés. Així com també, s’han d’establir cursos específics de formació per als nous llocs de feina que s’han generat a partir de les noves tecnologies i estendre la  formació a partir de xarxes d’ordinadors per facilitar l’accés als estudis a totes les persones.

Com he fet anteriorment, afegiré un mapa conceptual que hem elaborat totes les companyes de classe sobre l’impacte educatiu en la societat de la informació i la comunicació molt visual on s’explica tot el que he comentat anteriorment.

  

 A nivell personal, penso que és obvi com la tecnologia en pocs anys ha transformat la nostra societat i per tant, les nostres vides. Actualment, moltes persones no podrien viure sense els seus mòbils, els ordinadors, tablets...Vaig veure un vídeo anomenat Un siglo de tecnologias que hem va agradar i emocionar molt. En aquest, un senyor major conta la seva vida quan era jove i com han anat canviant les coses tan ràpidament. Aquest home explica per exemple, com ara és molt fàcil tenir fotografies, saber que està succeint al món, etc.Després de veure aquest vídeo, hem vaig quedar pensant sobre  lo ràpid que van canviant les coses i fins a quin punt arribarem amb tants de canvis en la nostra societat. 

Crec que les noves tecnologies tenen aspectes positius i negatius. Com a positius, cal dir que ens han facilitat molt la vida en molts d’aspectes, per exemple a l’hora de cercar qualsevol informació, de reservar viatges, de tenir a l’abast molts de recursos per compartir i dur a terme la nostra futura docència, etc.

Però també, considero que hi ha alguns aspectes negatius i són la necessitat d’estar connectats a la xarxa durant tot el dia, ja sigui mirant facebook, twitter, amb els mòbils.. Tot això ha fet que moltes persones siguin dependents d’aquestes tecnologies i que es perdin valors tant importants com són les relacions personals. En l’actualitat, es donen situacions d’estar un grup de persones en la mateixa taula i no parlar cara a cara sinó per via mòbil deixant de compartir aquests moments. Es podria dir tal i com afirma Postman, que les noves tecnologies són com un arma de doble fil.   

Un altre aspecte que volia comentar és la paradoxa, de per una banda com les noves tecnologies han canviat la societat i per altra la dificultat de transformar el món de l’educació. Crec que poc a poc, es van produint canvis dins del món educatiu però hem de treballar molt per aconseguir que es produeixin molts més canvis.

Penso, que com a futures docents tenim un paper molt important per aconseguir aquest objectiu i hem de ser conscients que no serà un camí fàcil, però si posem de la nostra part sense dubte es podrà fer. 

A més a més,cal reflexionar també sobre la bretxa digital que s’està produint a partir de les noves tecnologies. És important pensar com s’estan creant diferències entre països, regions i sectors de poblacions que tenen accés i saben emprar les TIC i aquells que no. Tot això, fa que els sectors que no saben utilitzar-les estiguin en risc d’exclusió social. Per exemple, algunes de les coses que es poden veure afectades poden ser les possibilitats d’accés a la societat, a la cultura, a les discriminacions de gènere, etc. Crec que totes les persones haurien de tenir les mateixes oportunitats d’accedir i aprendre aquestes noves tecnologies per estar en els mateixes condicions. 

Per acabar, volia parlar sobre la importància de saber gestionar la informació i les eines necessàries en relació al nostre paper com a docents. Considero que és imprescindible saber gestionar correctament la informació, és a dir, saber cercar-la, seleccionar-la i finalment triar la que necessitem i tenir  les eines corresponents per poder guiar als infants al llarg del seu aprenentatge i acompanyar-los en aquest camí.